4 de enero de 2015

reciclatges...

Es tracte d’aprendre sobre un mateix a través del que es va descobrint. Es tracta de fer balanç i recordar amb honestedat si hem crescut espiritualment, si ens hem fet més forts, més valents, més honestos, més nobles, més condescendents amb les demés; Si hem aprés d’ells, si els escoltem i els hem escoltat durant llargues nits a la llum d’una espelma…

Si descobrint allò què ens rodeja, ens descobrim a nosaltres mateixos…

Deixant caure els tels, els lligams, les costums no constructives…

Es tracta de Viatjar… escalar, Escalar als mons i submóns, escalar cap a les altures i rapelar als abismes, portant el cor ple de sensacions. Bategant aquest cor que alberga tot allò que nosaltres escollim. Aprendre a superar petites parets i aprendre a lluitar per allò que brolla meravellosament de la nostra ànima, i tots els raigs d’Amor que la formen. Conèixer el somriure a les “erres”, de conèixer el somriure rere el mirall i el somriure davant del mirall, el somriure sobre els nostres caps, el somriure al cor, ...a través d’una mirada serena... es tracte de viure el moment nou i fresc nodrint-se d'allò que es vell



(Cami Sufi...)

Allah, ajuda’m a dir la veritat davant dels forts
i no dir la mentida per a guanyar-me l’aprovació dels dèbils,
i veure la veritat.
No em deixis acusar als meus adversaris per la traïció, perquè estem en desacord.
Allah, si em dones el diner, no agafis la meva felicitat,
si em dones la força, no prenguis la meva saviesa
i si em dones l’èxit, no m'agafis la meva humilitat,
i si em dones la humilitat, no em privis de la meva pròpia autoestima
Allah, ensenyem a demanar comptes de mi mateix
com demano comptes de gent,
Ensenya’m que la tolerància és el més alt grau de la força,
i que la venjança és el primer aspecte de la debilitat.
Que la noblesa em fa digne de viure
i viure és la meva oportunitat.
Allah, no em deixis estar orgullós
si realitzo un èxit,
ni estar desesperat si fracasso,
Recorda’m sempre que el fracàs
és les experiències que precedeixen l’èxit.
Allah, si em prives del diner, donem
l’esperança
Si em prives de l’èxit, donem la voluntat
forta per vèncer el fracàs,
i si em prives de la salut, donem la fe.
Allah, si ofenc a la gent, donem el valor de disculpar-me,
i si la gent m’ofèn, donem la capacitat de perdonar.
Allah, si t’oblido, 
et prego que no m’oblidis de la teva amnistia i de la teva caritat...

Ets el més gran!

Suzan i 'Isa. :)        Eyvallah!

5 de julio de 2014

Assumció quàntica


 Camí sufi 

gritar y gritar Para que nos oigan!

Y mi Tesoro y mi voz interior... que se harta de llamarme para decir :
Ya estoy aquí!

16 de julio de 2013

avançant



A la sortida del sol,
emulant les millor llegendes,
uns escaladors es posen a peu de via.

Llueixen mosquetons brillants,
elegants arnesos,
cordes multicolors.

Presa a presa inicien l’ascensió al cim
buscant entre còdols i balmes
aquelles petites rapisses per a just descans
i fer Reunió.

A l’horitzó, les altres majestuoses agulles
observen solemnes
l’èpica aventura dels petits escaladors...

Es respira l’aire pur.
El vent del capvespre
ofega el crit festiu de victòria exhalat al cim...

Els escaladors ignoren que aquella alegria vibràtil   
És la Victoria de la seva debilitat


Mentre el sol es pongui...
Repelaran.
I correran a resguardar-se al caliu de casa

La paret no.
Després del fred de la nit
demà tornarà a fruir
aquella solemne noblesa de no haver de demostrar res!

14 de enero de 2011

SINTONITZAR


(Cami sufi)
Sintonitzar...
I així, sense ser GRAN
Tingué lúnic que necesitava