Descans del motiu i la raó

(Camí sufí...)
Desús del temps
Descans del motiu i la raó…
I desprès, a la vigília, retorna l’encontre de totes les llums…. De tots els colors

Lleu bes

Camí sufi...
D’ençà que hi ha el moment...
Hi ha més temps que mai per esclatar de vida present

.

I Què?

(Camí Sufi...)
I avui resto tranquil…
Davant l’anònima trinchera…
Somriguent confiat a un innocent joc de paraules.

Arrecerats a la paret

(Camí sufí)
Allunyant-me de mi
Desprenent màscares
Acostant-me a l’essència
Observant
Apreciant el que ja tenim,
El que ja som
El que ens donen
Amor per ser, per anar i per estar

.

De la paret al Seminari...

(cami sufi...)
Nace del centro de luz...
Del mismo universo....
Se manifiesta turbulento....
Anda hacia mi centro...
Hacia mi mismo
... donde todo de uno muere...
Amasa
amalgama....
Y uno, desprendido del espacio,
y el tiempo…
Vive, ...pues lo tiene todo!

Lligats fins al mati

(cami sufi...)

Exploten estrelles a les puntes dels dits,
però prenent de les mil ganes,
àgilment,
sense pressa…
Anem arribant a cim

Traspuen miracles,
i en aquestes mil cantonades de la nostra lluna…
encordats...
junts
lligats fins el mati
escalarem tota la nit…