A la sortida del sol,
emulant les millor llegendes,
uns escaladors es posen a peu de via.
Llueixen mosquetons brillants,
elegants arnesos,
cordes multicolors.
Presa a presa inicien l’ascensió al cim
buscant entre còdols i balmes
aquelles petites rapisses per a just descans
i fer Reunió.
A l’horitzó, les altres majestuoses agulles
observen solemnes
l’èpica aventura dels
petits escaladors...
Es respira l’aire pur.
El vent del
capvespre
ofega el crit festiu
de victòria exhalat al cim...
Els escaladors ignoren
que aquella alegria vibràtil
És la Victoria de
la seva debilitat
Mentre el sol es
pongui...
Repelaran.
I correran a
resguardar-se al caliu de casa
La paret no.
Després del fred de
la nit
demà tornarà a fruir
aquella solemne noblesa
de no haver de demostrar res!
No hay comentarios:
Publicar un comentario