4 de enero de 2015

reciclatges...

Es tracte d’aprendre sobre un mateix a través del que es va descobrint. Es tracta de fer balanç i recordar amb honestedat si hem crescut espiritualment, si ens hem fet més forts, més valents, més honestos, més nobles, més condescendents amb les demés; Si hem aprés d’ells, si els escoltem i els hem escoltat durant llargues nits a la llum d’una espelma…

Si descobrint allò què ens rodeja, ens descobrim a nosaltres mateixos…

Deixant caure els tels, els lligams, les costums no constructives…

Es tracta de Viatjar… escalar, Escalar als mons i submóns, escalar cap a les altures i rapelar als abismes, portant el cor ple de sensacions. Bategant aquest cor que alberga tot allò que nosaltres escollim. Aprendre a superar petites parets i aprendre a lluitar per allò que brolla meravellosament de la nostra ànima, i tots els raigs d’Amor que la formen. Conèixer el somriure a les “erres”, de conèixer el somriure rere el mirall i el somriure davant del mirall, el somriure sobre els nostres caps, el somriure al cor, ...a través d’una mirada serena... es tracte de viure el moment nou i fresc nodrint-se d'allò que es vell



(Cami Sufi...)

Allah, ajuda’m a dir la veritat davant dels forts
i no dir la mentida per a guanyar-me l’aprovació dels dèbils,
i veure la veritat.
No em deixis acusar als meus adversaris per la traïció, perquè estem en desacord.
Allah, si em dones el diner, no agafis la meva felicitat,
si em dones la força, no prenguis la meva saviesa
i si em dones l’èxit, no m'agafis la meva humilitat,
i si em dones la humilitat, no em privis de la meva pròpia autoestima
Allah, ensenyem a demanar comptes de mi mateix
com demano comptes de gent,
Ensenya’m que la tolerància és el més alt grau de la força,
i que la venjança és el primer aspecte de la debilitat.
Que la noblesa em fa digne de viure
i viure és la meva oportunitat.
Allah, no em deixis estar orgullós
si realitzo un èxit,
ni estar desesperat si fracasso,
Recorda’m sempre que el fracàs
és les experiències que precedeixen l’èxit.
Allah, si em prives del diner, donem
l’esperança
Si em prives de l’èxit, donem la voluntat
forta per vèncer el fracàs,
i si em prives de la salut, donem la fe.
Allah, si ofenc a la gent, donem el valor de disculpar-me,
i si la gent m’ofèn, donem la capacitat de perdonar.
Allah, si t’oblido, 
et prego que no m’oblidis de la teva amnistia i de la teva caritat...

Ets el més gran!

Suzan i 'Isa. :)        Eyvallah!

5 de julio de 2014

Assumció quàntica


 Camí sufi 

gritar y gritar Para que nos oigan!

Y mi Tesoro y mi voz interior... que se harta de llamarme para decir :
Ya estoy aquí!

16 de julio de 2013

avançant



A la sortida del sol,
emulant les millor llegendes,
uns escaladors es posen a peu de via.

Llueixen mosquetons brillants,
elegants arnesos,
cordes multicolors.

Presa a presa inicien l’ascensió al cim
buscant entre còdols i balmes
aquelles petites rapisses per a just descans
i fer Reunió.

A l’horitzó, les altres majestuoses agulles
observen solemnes
l’èpica aventura dels petits escaladors...

Es respira l’aire pur.
El vent del capvespre
ofega el crit festiu de victòria exhalat al cim...

Els escaladors ignoren que aquella alegria vibràtil   
És la Victoria de la seva debilitat


Mentre el sol es pongui...
Repelaran.
I correran a resguardar-se al caliu de casa

La paret no.
Després del fred de la nit
demà tornarà a fruir
aquella solemne noblesa de no haver de demostrar res!

14 de enero de 2011

SINTONITZAR


(Cami sufi)
Sintonitzar...
I així, sense ser GRAN
Tingué lúnic que necesitava

23 de diciembre de 2010

Equilibris


Camí sufí

Que ningú esperi, per tant...
Una col.lació d’ensenyances fàcils
a l’abast de la mà...

cada pas... és realment un pas!

16 de febrero de 2010

Latidos




(camino sufi)
Observando con profundidad…
Dejando desplegar la magia en mi…
Amando…
Amando… …Amando incluso el falso movimiento!
..

12 de febrero de 2010

Sóc ara









(camí sufi)
Desassegurat dels esdeveniments de la pròpia vida...
Desenganxat.
Perseverança quotidiana... Perspectiva panoràmica
No vinc i no vaig...Sóc ara i surto.




.

20 de octubre de 2009

Descans del motiu i la raó


(Camí sufí...)
Desús del temps
Descans del motiu i la raó…
I desprès, a la vigília, retorna l’encontre de totes les llums…. De tots els colors

18 de septiembre de 2009

Lleu bes


Camí sufi...
D’ençà que hi ha el moment...
Hi ha més temps que mai per esclatar de vida present
.

16 de septiembre de 2009

I Què?



(Camí Sufi...)
I avui resto tranquil…
Davant l’anònima trinchera…
Somriguent confiat a un innocent joc de paraules.

8 de abril de 2009

Arrecerats a la paret




(Camí sufí)
Allunyant-me de mi
Desprenent màscares
Acostant-me a l’essència
Observant
Apreciant el que ja tenim,
El que ja som
El que ens donen
Amor per ser, per anar i per estar




.

18 de febrero de 2009

De la paret al Seminari...



(cami sufi...)
Nace del centro de luz...
Del mismo universo....
Se manifiesta turbulento....
Anda hacia mi centro...
Hacia mi mismo
... donde todo de uno muere...
Amasa
amalgama....
Y uno, desprendido del espacio,
y el tiempo…
Vive, ...pues lo tiene todo!


















28 de enero de 2009

Lligats fins al mati







(cami sufi...)
Exploten estrelles a les puntes dels dits,
però prenent de les mil ganes,
àgilment,
sense pressa…
Anem arribant a cim

Traspuen miracles,
i en aquestes mil cantonades de la nostra lluna…
encordats...
junts
lligats fins el mati
escalarem tota la nit…





5 de diciembre de 2008

escalar.... enmig de la boira







(cami sufi...)
I de tant tant,
(al mig de la boira)
enmig dels cants...
confiats,
deixem que es trobin els nostres ulls...
i que somriguin les mirades.
I seguim cantant.

23 de noviembre de 2008

SIMPLIFICÁNDOME...


“Simplificate!” me dices…
Y mi sonrisa crece en proporcion inversa en que mis lagrimas secan..
Y comprendo que éstas no me dejan ver con claridad…...

Silencio….soledad…
Disfruto de cada momento magico que me proporciona esta tarde gris , silenciosa..solitaria…..

Tristeza…..
Este dolor intenso en mi pecho no me agrede a mi, sino a mi ego que lucha desesperadamente por hacerse un lugar en esta renovada mujer que soy hoy…


Miedo….
Tengo miedo de caerme y que no estes ahí para ayudarme a levantar…..
pero entonces comprendo que estas ahí para hacerme ver mi fortaleza…

tengo miedo de no formar parte de tu vida…..
pero entonces comprendo que tu corazon es grande y en él cabemos muchas personas..

tengo miedo de que pase el tiempo y lo haya perdido…
pero entonces comprendo que no hay tiempo perdido, sino momentos hallados…

amor…..
soy valiente y fuerte, verdadera y feliz, risueña y confiada, generosa y amable….. y simple… mucho mas simple que antes..
desde el dia en que Dios te puso en mi camino.

12 de noviembre de 2008

Allá Vamos!





(cami sufi....)
Giros que te descolocan…
Cantos y abrazos que arremeten a tu equilibrio…
charlas que te hacen ser mas vulnerable de lo que en realidad quieres aparentar
y sin embargo…
mágicamente te elevan!!


.

2 de noviembre de 2008

Sí. Acepto.

SUZAN y ISA son escaladores:

Hace ya días que sus vidas remontan unidas, por cuerda, en la pared, en las montañas…

Casualidad, destino o llamada, lo cierto es que ambos fueron a ese seminario Sufí con amor, pero sin conocer…
Quien sí tiene el poder de conocer, diría que las nubes o la lluvia o la luna ya lo anunciaban, pero ni Suzan ni Isa lo habían advertido: … sus almas querían ser, sus almas se querían tocar,. sus almas se querían encontrar.
Fue justo tras el Magrib, poco después que el horizonte y las nubes ocultaran los últimos reflejos del sol, cuando Sheikh Burhanuddin se acercó, y los cubrió…




[FOTO: Luchando... Cada uno por sus derechos, jejeje]

Nuestra boda...
Nuestro camino místico comienza
nos damos la mano
nos unimos al linaje de los santos
y recibimos una semilla de luz
que contiene sutilmente el completo camino espiritual
y el más alto nivel de realización.

Si, me someto,
si, acepto…
Sentimiento poderoso,
milagroso,
que alimenta y enriquece el alma,
el espíritu, el cuerpo...
es motivo de soñar,
de creer,
de vibrar...
de escalar.

Yo quiero ser Sufi.












Como cambió mi escueto equipaje por otro de plena confianza y andar no lo sabremos nunca... pero mirándome fijamente, y con un leve soplo, dejó escapar esa media sonrisa tan dulce en su boca y engatusó mi sorprendida oscuridad introduciendo en mi vida parte de su alma y luz…